Les zones humides

El nostre petit municipi us obre les portes perquè gaudiu d’un indret tranquil, divers, que conviu de forma respectuosa amb el medi ambient, alhora que treballa per mantenir les seves tradicions i llegendes més vives que mai.

L’Estany de Sils ha estat, i és, l’element més important del municipi, origen del nostre paisatge i natura, de la nostra cultura i història. Pràcticament tots els racons de Sils amaguen secrets al voltant d’aquest espai natural, que va arribar a ser l’estany més gran de Catalunya, abans de la seva dessecació. Les festes, les llegendes, la gastronomia, fins i tot l’estil propi de la nostra gent, guarden un misteriós lligam amb les aigües de l’Estany.

La porta del Montseny

Arbúcies està situada en un entorn privilegiat, al costat del Parc Natural del Montseny i les Guilleries. A més de la natura té un patrimoni arquitectònic important amb el Castell de Montsoriu i l’Església de Sant Pere Desplà com a elements destacats.

En el nucli urbà hi ha una oferta cultural considerable: el Museu Etnològic del Montseny La Gabella, la ruta de Santiago Rusiñol, les fonts de bomba, el passeig de la riera d’Arbúcies, el pou de l’Escultor i el safareig de Can Jombo són mostres d’un patrimoni cultural arrelat al territori.

Al llarg de l’any, Arbúcies és l’escenari de la Fira de l’Aigua i la Fira de la Tardor, a més d’esdeveniments musicals com la Festa del Flabiol i el festival de música independent popArb.

Les teules i la rafafia

Santa Coloma de Farners és la capital de la comarca de La Selva, i està situada al bell mig de la mateixa, en la línia fronterera entre la plana i les muntanyes de Les Guilleries. Actualment compta amb 12.200 habitants. Es troba a una altitud de 142 metres sobre el nivell del mar; dista 24 km de Girona, 90 km de Barcelona, i 30 km de la Costa Brava, i disposa d’una àmplia oferta de serveis educatius, culturals, mèdics, gastronòmics i de lleure.

Santa Coloma frueix d’una orografia de transició: del nucli urbà cap a l’Est comença la plana de La Selva, mentre que cap a l’Oest es troben Les Guilleries amb els contraforts de L’Espinau, Santa Bàrbara, i La Serra del Corb. En aquest semicercle de muntanyes hi ha escampades per pujols, valls, colls i fondalades, tot un estol d’ermites d’un gran interès històric, artístic i religiós que bé mereixen una visita.

La vista més amplia

El terme de Riudarenes ocupa 46,63 Km2 en l’anomenada Depressió Prelitoral o Plana de la Selva. El poble es troba a 84 metres sobre el nivell del mar i dista 6 Km de la capital comarcal.

El municipi comprèn el nucli urbà de Riudarenes, els barris de Can Maleta i Can Flaqué, la urbanització de can Fornaca en un extrem del terme, i els veïnats de Serramagra, la Riera, el raval de l’Esparra, l’Esparra i part de Les Mallorquines.

Un fet destacable de la història de la vila el trobem a la Guerra dels Segadors. Quan pels voltants de 1640 els terços castellans dirigits per Lleonard Moles decidiren anar a la costa, abans però, van saquejar i incendiar l’Església i la vila de Riudarenes, on els habitants del terme guardaven les provisions.

Vila gastronòmica

El nom de Vitraris significa «treballar el vidre» o «font de vidre», però no se sap l’origen o el perquè d’aquest nom; només es coneix l’existència d’un forn de vidre als boscos de Vidreres, però no hi ha evidència que pertanyi al segle X. Vitraris segurament té un origen més llunyà, però el primer document escrit amb aquest nom apareix al segle X. Vitraris o Vitriaris: era el nom del municipi al segle X, i significava «treballar el vidre, forn de vidre». Vidreres: anomenat així durant els segles XII- XIII. Vidreras: durant al segle XVIII, quan dominava el castellà i també durant l’època del franquisme (desprestigi del català). Vidreres: restabliment del nom el setembre de 1981.

La magia de les seves finestres

Maçanet està situat al bell mig d’un antic llac d’entre 2 i 9 milions d’anys, les restes del qual són l’actual Estany de Sils. Aquest llac va deixar lloc, quan es va assecar, als pics dels turons volcànics de Maçanet, on s’instal·laren els primers pobladors de la zona.

Des d’aleshores, el municipi ha estat testimoni de successius i constants poblaments: els romans; els nobles i senyors de l’Edat Mitjana que construïren magnífiques cases fortificades… Tots van ser seduïts pel clima, l’emplaçament i la increïble bellesa del territori.

Ara, sou vosaltres els qui teniu l’oportunitat de visitar-ho. Deixeu-vos captivar per les empremtes que la Història ha deixat en aquesta vila.

L’aigua calenta

Les termes romanes són un monument històric d’interès nacional. Són les restes més ben conservades del municipi romà d’Aquae Calidae, actual Caldes de Malavella. Encara s’hi poden observar els mecanismes de funcionament de l’aigua gairebé intactes. L’ edifici consta d’una piscina central i una sèrie de cambres al voltant per rebre tractaments guaridors. Hi ha tres espais a la part del darrera, inicialment es pensava que eren banyeres, però es tracta d’estàncies on es prenien olis. Les seves característiques són eminentment salutíferes, lligades al culte probablement d’ Apol•lo o d’ alguna altra divinitat guaridora de malalties.

També en aquesta zona hi ha l’ermita de Sant Grau, amb un llenç de la muralla i restes de la vila medieval (Cal Ferrer de la Plaça i Can Trelles). Can Manegat i Ca l’ Estapé (Casa Rosa) són dues mostres de l’arquitectura modernista en aquesta zona.