Riu una mica … aaaaixí està bé!! A partir d´aquests instants, la propera cosa que deuria sentir el xofer del Sr. Llobet, assegut al volant del «seu» Chevrolet, seria el «clik» de la màquina de fotografiar d´en Pepet Vilà. La fotografia estava presa, sols era qüestió de positivar-la i veure´n el seu resultat final.
No ens ha d´estranyar que aquest, fins avui, anònim xofer, com molta gent que té un ofici, s´hagi fotografiat fent la seva feina al costat dels seus útils de treball; qui no recorda fotografies de pescadors al costat de les barques, puntaires amb els seus coixins o la postal d´un carboner al costat de la carbonera? Així doncs, gràcies a aquestes imatges que han arribat fins avui, tenim la sort de veure les seves il·lusions, d´imaginar com era el seu entorn i entendre millor tot el què passava.
Quan mirem una fotografia, la major part de les vegades, no veiem més enllà del què realment ens pot mostrar la seva contemplació. En ocasions ni tant sols ens interessa on està feta o perquè es va fer i potser haurà de passar molt de temps perquè algú, tal vegada, s´interessi per uns detalls que es poden valorar d´insignificants, o no.
Per la pulcritud del xofer, la seva bata perfecta i el correcte posat de la gorra i les ulleres, podem quasi afirmar que ens trobem davant d´una persona d´acurada neteja i ordre. El cotxe tot i tenir un ús per a camins rurals, és a dir sense asfaltar, està molt net, sense cap bony o trompada ni ratllada aparent a la seva carrosseria i amb la funda de la capota ben posada i tensada.
El cotxe ja ha fet força quilomètres, com ho demostra el fet que no té cap pneumàtic de la mateixa marca i amb una caixa d´eines que es troba a sobre de l´estrep, amb clars signes d´haver-se obert moltes i moltes vegades.
A més, el que s´hi fes instal·lar una botzina extra, possiblement una «Klaxon» mecànica (1), de soroll fort i contundent, em fa pensar que sovint es creuava amb d´altres vehicles o carruatges per camins rurals.
Altres detalls ens parlen del seu propietari, el Sr. Llobet, que per l´estat de conservació del cotxe havia de ser exigent i impecable per la seva condició publica. A més li agradava tenir un control sobre les seves despeses, ja que va fer instal·lar-hi un comptaquilòmetres (2), que en aquelles dates s´oferia com un extra, i que en la major part de les vegades no era precisament el control de la velocitat el que es volia vigilar, sinó el cost de consum de gasolina, d´oli i els quilòmetres que es feien cada mes.
Lluís de Llobet i de Pastor, farmacèutic i polític, va néixer a Lloret de Mar el 3 de gener de 1881 i ja des de molt jove va deixar veure la seva doble vinculació a la política i a la farmàcia militant als 21 anys a la Lliga Catalana i obrint el 1905 una farmàcia al C/. Bernardes de Girona.
El 1918, feia poc temps que el Sr. Llobet havia deixat l´alcaldia de Girona (1916-1917) i emprenia la nova tasca de Diputat provincial i Diputat per la Mancomunitat. Lògicament necessitava d´un mitjà de transport i decideix adquirir un Chevrolet tipus «490» model 1918 al que li correspon la matricula GE-201.
Quan Lluís de Llobet i de Pastor va adquirir aquest Chevrolet, l´empresa que el fabricava, la Chevrolet Motor Division, ja formava part des de 1915 del grup General Motors que a partir de 1908 es crea als Estats Units, davant de l´imprevisible creixement de la Ford Motor Co., al front de la qual, Henry Ford es va proposar posar rodes al món, amb el seu Ford model T, el primer automòbil construït en peces embotides, la qual cosa va permetre la seva construcció en sèrie.
El 1915, Chevrolet, amb una producció de 13.600 automòbils és el més clar competidor de Ford. En pocs mesos i de manera molt ràpida, gràcies al Chevrolet model «490» , la G.M. podrà anar retallant vendes a la Ford i entrar en el joc de qualitat-preu que tant ha beneficiat a Ford.
El 1918, el model 490 era el cotxe més venut del grup General Motors. El seu motor, un quatre cilindres refrigerat per aigua, era fiable i amb molt poca manutenció. El cotxe sortia amb un canvi de tres velocitats més marxa enrera i el model de carrosseria de la foto és conegut pel fabricant com «touring», mentre que aquí tothom en deia carrosseria «torpedo».
El 1924, el Sr. Llobet va decidir vendre el seu Chevrolet per comprar un altre automòbil, també americà, un Buick, que a Girona en tenia la representació el Garatge Callicó que es trobava on avui dia hi ha el nou edifici del Banc d´Espanya, al qual li va correspondre la matrícula GE-704.
Però el Chevrolet no va anar a la ferralla, ja que el va comprar el 1924, en Valentí Mas Masvidal de Vic i el 1926 va ser de nou traspassat a nom de Francisco Vaquer de Vinaroz. A partir d´aquesta data ja no figura cap canvi més en els registres del anuaris del RACC. Pero gràcies a una recopilació que vaig fer dels primers 1000 vehicles matriculats a Girona en els arxius de Indústria, s´ha aconseguit trobar que el GE-201 encara funcionava un cop passada la nostra Guerra Civil i es va donar de baixa administrativa pels anys 50 quan encara anava a nom del Sr. Vaquer de Vinaroz.